No hi ha una escola de pares. No hi ha un mètode comú d’educar als fills. Però sí que hi ha un denominador comú que podríem abstreure d’aquesta tasca que emprenem els pares, la gran majoria amb inexperiència, però tots amb la il·lusió i les ganes de fer-ho el millor que sapiguem i puguem.
Podríem dir que els pares hem procurat educar els nostres fills des del seu mateix naixement en quatre aspectes fonamentals: aportant-los coneixements, ensenyant-los a saber fer coses, instruint-los en la convivència i, com a aspecte particularment important, orientant-los per a que aprenguin a ser persones.
Mentre que els primers aspectes poden ser confiats en una part important als sistemes d’ensenyament professionalitzats, en l’educació dels darrers aspectes participem en major part els pares que, a través de l’estimació, l’afectivitat, la fixació de límits, l’autoritat i dels valors transmesos als nostres fills, els hem donat una educació que, amb major o menor encert i mesura, els ha proveït d’autoestima, d’autonomia personal i de responsabilitat.
A mesura que els nostres fills van entrant a l’etapa de l’adolescència, veiem la importància de l’educació impartida fins al moment i ens adonem que, gradualment, es va reduint la incidència del nostre paper d’educadors vers els nostres fills. Ara els nostres fills emprenen els seus primers vols. Gradualment, anem deixant que facin vols més llargs i més alts, no sense la por a la caiguda, però sí amb el desig de que vagin posant en pràctica les lliçons que els hem anat donant i que els convertirà en persones adultes.
Els nostres fills saben que si hi ha una mala volada, possiblement puguem ser-hi allà per a curar-los de les ferides i ajudar-los a refer el vol. Però també saben que ara han de ser ells els responsables de sí mateixos, s’han d’autogestionar el temps, els diners i la intensitat que volen dedicar a cada aspecte i activitat de la seva vida, han d’acceptar les seves limitacions i han d’autocontrolar les seves emocions i les seves aficions per tal d’equilibrar-les convenientment.
Ara nosaltres, com a pares, els hem d’estimar més que mai, hem d’estar-hi al seu costat, confiar en ells i desitjar-los el millor.
Podríem dir que els pares hem procurat educar els nostres fills des del seu mateix naixement en quatre aspectes fonamentals: aportant-los coneixements, ensenyant-los a saber fer coses, instruint-los en la convivència i, com a aspecte particularment important, orientant-los per a que aprenguin a ser persones.
Mentre que els primers aspectes poden ser confiats en una part important als sistemes d’ensenyament professionalitzats, en l’educació dels darrers aspectes participem en major part els pares que, a través de l’estimació, l’afectivitat, la fixació de límits, l’autoritat i dels valors transmesos als nostres fills, els hem donat una educació que, amb major o menor encert i mesura, els ha proveït d’autoestima, d’autonomia personal i de responsabilitat.
A mesura que els nostres fills van entrant a l’etapa de l’adolescència, veiem la importància de l’educació impartida fins al moment i ens adonem que, gradualment, es va reduint la incidència del nostre paper d’educadors vers els nostres fills. Ara els nostres fills emprenen els seus primers vols. Gradualment, anem deixant que facin vols més llargs i més alts, no sense la por a la caiguda, però sí amb el desig de que vagin posant en pràctica les lliçons que els hem anat donant i que els convertirà en persones adultes.
Els nostres fills saben que si hi ha una mala volada, possiblement puguem ser-hi allà per a curar-los de les ferides i ajudar-los a refer el vol. Però també saben que ara han de ser ells els responsables de sí mateixos, s’han d’autogestionar el temps, els diners i la intensitat que volen dedicar a cada aspecte i activitat de la seva vida, han d’acceptar les seves limitacions i han d’autocontrolar les seves emocions i les seves aficions per tal d’equilibrar-les convenientment.
Ara nosaltres, com a pares, els hem d’estimar més que mai, hem d’estar-hi al seu costat, confiar en ells i desitjar-los el millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario