Ego sum pallaferrus

Tensar l’arc, notar que la posició del cos permet a la intuïció apuntar la diana i deixar que la fletxa descrigui el seu vol parabòlic fins al blanc són unes sensacions que em permeten, quan puc, desconnectar del estrèpit diari.

Ser arquer no és tant sols identificable a un esport, una diversió o una excusa per a relacionar-se amb altres. També és un exercici de concentració: home, arc, fletxa i diana comparteixen un mateix espai astral. Només cal materialitzar-ho des del convenciment que és possible fer-ho. Bé, això diuen.

Aquests lligams d’esferes superiors m’han ajudat també a identificar-me amb el pseudònim de pallaferro. Per una banda és un resum dels meus cognoms, Pallarès Ferrando, per una altra banda l’oposició semàntica entre la palla i el ferro m’identifica amb el tir amb arc, en especial amb el de l’època medieval on les fletxes de ferro impactaven en dianes de palla.

Enfí, que l’homus virtualis que aquí veieu té una mica d’arquer, un poc de romànic i un xic de racional.