Entenc el conjunt de l’art romànic com un patrimoni de la humanitat. Aquesta idea em provoca indignació quan em trobo que la normativa particular d’un museu o d’una església no em permet fer fotografies.
Però això es fa més incomprensible encara. Perquè mentre que de la part exterior dels temples pots fotografiar-ho tot – perquè se’ls escapa al control – de l’interior sovint no et deixen emportar-te cap imatge a la càmera, malgrat haver-te cobrat l’entrada.
Puc arribar a entendre que les pintures no haurien de ser castigades per la llum constant del flash d’innumerables turistes fins a que es vegin alterades com ha passat amb alguns casos de pintures rupestres. Sovint no surten millor les fotografies d’interiors si utilitzes el flash. Però permetre contemplar i fer fotografies de l’art que ens van llegà els nostres avantpassats hauria de ser un dret humà, dret que no hauria de ser violat per les normes particulars d’un museu. I crec que els motius que els condueixen a no deixar-te fotografiar l’interior són més aviat d’interès econòmic que no pas de protecció de les obres.
Sembla que aquest dret comença a entendre’s i estendre’s per les institucions. Fa poc temps el MNAC ha passat a formar part del conjunt de museus i esglésies que permeten fotografiar (sense flash) les obres que hi guarden. Obres que, sota el meu concepte, són patrimoni de la humanitat i que, malgrat que ells són els encarregats de custodiar-les i conservar-les, tothom ha de tenir dret a veure-les i a endur-se els registres virtuals que desitgi.
Però això es fa més incomprensible encara. Perquè mentre que de la part exterior dels temples pots fotografiar-ho tot – perquè se’ls escapa al control – de l’interior sovint no et deixen emportar-te cap imatge a la càmera, malgrat haver-te cobrat l’entrada.
Puc arribar a entendre que les pintures no haurien de ser castigades per la llum constant del flash d’innumerables turistes fins a que es vegin alterades com ha passat amb alguns casos de pintures rupestres. Sovint no surten millor les fotografies d’interiors si utilitzes el flash. Però permetre contemplar i fer fotografies de l’art que ens van llegà els nostres avantpassats hauria de ser un dret humà, dret que no hauria de ser violat per les normes particulars d’un museu. I crec que els motius que els condueixen a no deixar-te fotografiar l’interior són més aviat d’interès econòmic que no pas de protecció de les obres.
Sembla que aquest dret comença a entendre’s i estendre’s per les institucions. Fa poc temps el MNAC ha passat a formar part del conjunt de museus i esglésies que permeten fotografiar (sense flash) les obres que hi guarden. Obres que, sota el meu concepte, són patrimoni de la humanitat i que, malgrat que ells són els encarregats de custodiar-les i conservar-les, tothom ha de tenir dret a veure-les i a endur-se els registres virtuals que desitgi.
Pintures romàniques de S. Climent de Taüll s. XII
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
3 comentarios:
Comparteixo plenament els teus raonaments, si a respectar (pintura immobles escultura i demés) en tenim de poder gaudir la societat, no a prohibicions i mercantilisme.
No es racional fer pagar per entrar a un museu public... que no paguem impostos, que no volem un país culturitzat....?
Josep,
A que és poc coherent que per “aquí” tinguem que pagar entrada i per “allà” sigui gratuït als que presentin el seu DNI?
Hauria de sortir una llei que regulés això de l’accés a la cultura i donés el mateix tracte de lliure accés a tothom, oi?
Salut,
Pallaferro
Pallaferro
Elaborar una llei justa que permeti la gratuïtat al visitant es els que caldria malgrat l'imputació de costos ho fa molt difícil.
Salut...!!!!
Publicar un comentario